Avui l'Àngel, el substitut de María ens ha explicat algunes coses que farem durant tot el curs, ha repartit fotocopies sobre els materials que hem de portar, com serem avaluats, el temari del curs i hem comentat com es netegen les quadres amb els repetidors.
La veritat, tinc ganes de començar perquè les classes teòriques em semblen una mica avorrides i tinc ganes de tocar i tractar amb el cavall.
Segón dia: TEORIA
Avui ha vingut María, la substituta del Miguelo, ens ha explicat el tipus de material que es fan servir per muntar el cavall, el tipus de roba i protectors per al cavall, parts de la cabeçada (com: la frontalera, la muserola, el tancaboques, el filet...), la montura, etc.
Encara no me se totes les parts de memòria encara que presto atenció, espero que endavant se'm vagui quedant més coses.
Cada vegada tinc més ganes d'anar a la hípica i estar amb el caballs, al menys el pròxim dia anirem a fer una visita la l'hípica per conèixer-la.
Tercer dia: VISITA A LA HÍPICA
Avui, ens han fet un visita guiada per l'hípica, Hem conescut al Rubén que serà un dels monitor que tindrem al llarg del curs i quí en ha fet la visita guiada.
Personalment, m'ha agradat molt, no m'esperaba que sigués tan gran.
Quart dia: PRIMERA PRÀCTICA
La María a primera hora ens ha fet un joc que era semblant al pasa-paraula pero amb termes d'hípica.
Cinqué dia: SEGONA PRÀCTICA
Ja ha vingut el Miguelo, hem pogut fer clase normal i ens han ensenyat:
Pelham:
4 punts de tir (anclatjes).
Selles:
Sella de doma: Sella de salt: Sella Mixta:
(Te el faldó recte) (Te el faldó endavant) (Es una barreja de totes dues)
Sella vaquera:
Parts de la montura:
- Seient
- Borrana del davant (relleu de la sella)
- Borrana posterior
- Bast=Foltre
- Gambal (Corretja d'on penja l'estrep
- Faldó, fals faldó/faldonet
- Cingla, cingladors
- Suador o desuador
- Baticola/pitrall
Sisé dia: TERCERA PRÀCTICA
Mantas:
Interior: Abriguen-transpiren-permeables.
Exterior: Impermeable-abriguen.
Protectors i benes:
Benes de treball: molt elàstiques, d'uns 10cm d'amplada.
Benes de descans: son més amples, elàstiques, de llana; cotó o sintètic.
Benes de cua: no son elàstiques, cotó, 7-8cm d'amplada.
Protectors de garrons i genoll: vende les dos articulacions del cos (quan es viatja)
Protetors de campanes (cascos) de goma per no golpejar-se amb els cascos del darrere.
Seté dia: QUARTA PRÀCTICA
Evolució i tipus de cavall
Genere equus (eohippus). Es va originar a America del Nord. (Equus:zebres, ases i cavalls).
Tipus
Caball de bosc: de tipus solid amb cap i casc grans, es molt possible que fos fundador dels cavalls de sang freda i races de tir.
El cavall d'altiplà: de tipus més fi, ntecessors dels petits i resistents.
El cavall de l'estepa: d'un tipus més lleuger, va originar les races orientals.
El cavall de la tundra: era de tipus gran i pesat com el Yukata provinent de les regions polars.
Tarpan: cavall que va viure fins al S XlX, es va extinguir.
Actualment hi ha un sol cavall salvatje, el przewalskii.
Vuité dia: QUINTA PRÀCTICA
Cavall tir pesat (1000kg + o -) bolonyesa, flamenca, frisona.
Cavall tir lleuger (400-600kg) perxerona, pirinnca i bretona.
Cavalls de sella (350kg): arabs, pura sang, anglesa...
Cavalls nans (ponis).
SEGON TRIMESTRE
RACES
1- Arab 6- Perxeró
2- Español 7- Caball dels Pirineus
3- Anglès 8- Hannoverià
4- Frisó 9- Berber o Barbaresc
5- American Quarter 10- Menorquí
CAVALL ARAB
Explica la llegenda que Al·là va crear aquests cavalls amb un grapat de vent del sud.
És oriinari d'Arabia, però avuí dia és cria a tot arreu.
És la raza de cavall pura més antigua que es coneix. Avuí dia totes les races de cavalls lleuger porten la seva sang. (Sang Calenta)
Té un cos compacte, coll allargat, extremitats llarges i primes, amb una alçada d'entre 1.50-1.52m i la cua sempre en alt.
CAVALL ESPAÑOL
El cavall andalús (oficialment Pura Raça Espanyola) és una raça de cavall originària a Andalucia.
Es tract d'un cavall ibèric que està entre les races equines més antigues del món.
Les primeres dades del cavall andalús són a l'època preglaciar.
El cavall andalús es considera el més noble d'entre tots els cavalls del món, i des de fa més de 300 anys ha tingut molta influència sobre les races europees i americanes. (Sang Càlida)
La capa de pell més comuna es el tord, encara que es pot trobaar de molts altres colors.
Coll fort i arquejat, cobert d'una crinera llarga i penjant.
El cap és mitjà i jeugerament comvex amb uns ulls vivenços.
El pit és ampli i la gropa arrodonida i potent. El posat d'aquest cavall és orgullós i elegant i té harmonioses proporcions.
No son bons per curses pero son dòcils i obedients.
CAVALL PURA SANG ANGLÈS
El cavall pura sang anglès va evolucionar a Anglaterra al S.XVII i XVIII, mitjançant la creua de cavalls de carreres. (Sang Calenta).
És el cavall de carreres per exel·lencia.
El cap estilitzat, amb poca massa muscular sobre la mandibula. Les extremitats exteriors són llarges, primes però musculoses.
EL CAVALL FRISÓ
Molt llarg i musculat (pels llargs als cascos), descendeixen dels cavalls primitius del Nord de Europa.
Molt apreciats a Olanda, dòcils i utilitzats per tirar de coses. (Sang Càlida)
Crineres molt abundants, coll arquejat, orelles petites pero cap molt gran, generalment negre.
CAVALL AMERICAN QUARTER
Baixet i àgil, raça de cavall dels Estats Units, tambè es diu (1/4 de milla) s'utilitza per carreres a corta distància.
És el cavall més numbrós del món i el més popular. (Sang Càlida).
Inteligent, temperament tranquil, animal sensible i tractable.
Són proporcionats, poca alçada i corpulents, son famosos per les seves arrencades explosives, la seva habilitat als girs i parades.
CAVALL PERXERÓ
Corpulent, ample i amb molt de pel. S'origina a França, a Perche. Es caracteritza per la seva força, por estar molta estona arrastrant coses. S'utilitzaven a les guerres per arrastrar coses. Hi han molts en Australia, Àfrica, Regne Unit i Japó. (Sang Freda)
Són molt dòcils, dificilment reaccionen de forma agressiva. Són àgils i s'adapten fàcilment a diferents climes.
Tenen el cap gros, la front ample, orelles grans i mòbils, ulls grans i expresius, coll llarg i arquejat amb una crinera abundant. El cos és ample igual que el pit, i les extremitats són curtes i robustes amb pels llargs.
CAVALL DELS PIRINEUS
El nom de cavall dels pirineus es va aprobar al 2007. Actualment s'utilitza per labrar o per menjar.
És tranquil i pot arribar als 1000kg, és supermusculós i àgil, tambè es diu (CPC).
EL CAVALL HANNOVERIÀ
És un cavall molt alt amb les cames primes, la seva altura està entre 1.60 i 1.70m.
És originari del Nord d'Alemania, són de sang càlida amb molt bon caràcter. Molt bons per salt i doma.
Cos atletic i les canyes curtes.
CAVALL BERBER O BARBARESC
Originari del Maroc al Nord d'Àfrica, és molt resistent al calor.
És tosut, aparentment mandrós pero de sang calenta.
És baixet i prim,amb les espatlles planes, les extremitats primes i dures, la gropa arrodonida, la cua baixa, cascs estrets i el color de la capa: tord, castany fosc i negre. La seva alçada és entre 1.45 i 1.55, i alcança grans velocitats en distancies curtes.
EL CAVALL MENORQUÍ
Té els ulls petits i es de color totalment negre brillant. És propi de menorca. El seu origen provè de la Península Ibèrica, destaca en doma clasica i doma menorquina. És de sang calenta i té bon caràcter (obedient, fàcil d'entrenar).
La seva capa és de color negre brillant, la cua de pèl llarg i fort sempre la porta baixa.
PARTS EXTERIORS DEL COS DEL CAVALL
CAPES I PELATGE DELS CAVALLS
Anomenem capa a la coloració exterior dels cavall. És una comvinació del color de la pell i del pel.
Només existeixen dos pigments:
- Negre
- Marró
Des del punt de vista genètic tindrem:
- Els colors bàsics: combinació dels gens bàsics.
- Els colors modificats: sobre els gens bàsics actuen uns gens que modifiquen el olor bàsic.
Els colors bàsics:
- Simples: - Negre
- Alatza
- Compostos: - Castany
Els colors modificats:
- Per dilució o aclariment del color bàsic.
- Per mescla homogènia amb pels blancs .
- Per imcomporació de pèls blancs formant capes homogènies.
1. CAPA NEGRA
- Pèls negres, pell negre i ulls foscos.- Hi ha castanys molt foscos que es consideres negres.
- La majoria es destenyeixen a l'estiu pel sol.
- Variants: - Negre brillant
- Negre mate
-Negre opac
2. CAPA ALAZANA
- Només pèls vermells, pel negre i ulls negres foscos.
- La crin, la cua i les extremitats poden ser més clares o més fosques però mai negres
- Variants: - Alatzà clar
- Alatzà fosc
- Alatzà daurat
1. COMPOST CASTANY- Pèls vermells o marrons, pell negre i ulls foscos.
- La crin, la cua i extremitats sempre negres.
- És el color més abundant.
- Variants: - Clar
- Fosc
- Ordinari
ELS COLORS MODIFICATS
Per dilució o aclariment de color bàsic: es produeix una decoloració sobre els colors bàsics: isabela, palomino, bai, café amb llet o crema, perlí i ratoner.
L'ESQUELET
SISTEMA MUSCULAR:
Cal remarcar la importància dels tendons.
Quan un tendó pateix un sobre esforç o treballa en un estat de fatiga es pot produir una ruptura fibrilar que causa una inflamació que s'anomena tendinitis. Si l'afectat és un lligament en proces s'anomena desmitis.
APARELL RESPIRATORI:
El cavall és un animal de gran capacitat respiratòria, però és molt sensible als fenomens atmosferics.
Només respiren pel nas.
Prevenir malalties:
- Aire pur i ventilat
- Vacunar-lo
- Separar animals per evitar contagi
APARELL URINARI:
Filtra la sang per eliminar els residus tòxics.
El formen: ronyons, urèter, uretra i la bufeta de l'orina.
APARELL REPRODUCTOR:
S'anomena periode quan les famelles estan receptibles a l'aparellament, dura 7 dies i es repeteix al voltant de cada 21 dies.
- Cada 11 mesos el periode de gestació.
- Es facilita el maneig si estan castrats.
- No provoca reducció de la força, en tot cas el contrari.
APARELL CIRCULATORI:
No només impulsa la sang el cor, sino també esls cascos
LA PELL:
La funció de la pell es separar l'anima de l'entorn.
Es localitzen els organs dels sentits, en especial els tàctils.
- Permet la termoregulació
Els pels tenen dos funcions, protegir-los del fred i quan ve el calor desprener-se d'ells.
EL FERRAMENT D'EMERGÈNCIA:
La peülla és com una caixa còrnica que protegeix la zona distraldel dit del cavall.
Es poden apreciar 3 parts diferenciades.
- La tapa o muralla
- La palma o sola
- Renilla
La muralla: És la part visible del casc, creix desde la corona cap al terra a raó d'un centimetre al mes aproximadament.
La part superior esta recoberta de pel periople, cinta prima transparent que protegeix de la pèrdua d'humitat.
La palma: te una forma còncava.
La linia blanca: separa la palma de la muralla.
La renilla: És una massa de matèria còrnia tova i elàstica.
- Fa obrir i tancar els talons i facilita el reg sanguini i la circulació de retorn.
- Absorbeix els impactes i xocs contra el terra.
- Fa funció antillicament.
Aplom: soport extra que es posa als peus perque les cames vagin rectes.
FERRADES
La necessitat de ferrar als cavalls surgeix com a conseqüencia de la seva domesticació.
Aventatges:
- Millora la postura
- Alivia lessions
- Prevè lessions provocades pel mal recolçament.
- Prolonga vida del cavall.
PSCOLOGIA EQUINA
El comportament del cavall, caràcter, temperament i instint del cavall, accions davant de determinades situacions.
EL COMPORTAMENT
El cervell del cavall es molt petit a relació amb la resta del seu cos.
És un animal d'instint no de raó.
És un animal hervívor i la seva manera de veure el mon es diferent a la nostre: són una presa, aixó vol dir que el seu instint és correr davant d'un perill.
Per entendre a un cavall s'ha de analitzar en 2 situacions, quadres i salvatges.
El cavall a l'estat natural lluita per tres coses:
- Sobreviure
- Alimentar-se
- Reproduir-se
La salu d'un cavall es determina per 4 coses:
- Si està receptiu.
- Si te ganes de menjar i el seu sistema dijestiu treballa bè.
- Si creix fort i preparat per l'exercici.
- Si està desitjos per procrear.
El caràcter d'un cavall es degut als trets hereditaris i a les experiencies adquirides o que van adquirint.
Unes manades poden estar formades per tot euges i un mascle, o tot cavalls molt joves o tot cavalls molt vells.
Quan menjen sempre hi ha un cavall amb el cap adalt i tots menjen relativament aprop.
L'ESTAT D'ANIM D'UN CAVALL
Content: El llavi superior cobreix l'inferior, les seves orelles estan relaxades, mirada distreta, cap inclinat cap al davant.
Atent: les orelles orientades cap el davant i quan percep el que li provoca interés les seves narius s'obren una mica, la seva cua pot estar aixecada i mùsculs tensos.
Disgustat: orelles al darrere, sorolls amb el nas, cops amb el cap, cua d'un costat a l'altre.
Espantat: orelles cap enrrere, obre els ulls fins i tot a la part blanca, orificis del nas molt oberts i la cua sol estar entre les cames.
Amenaçador: orelles planes i enrrere, ensenya els dents, algunes exremitats poden estar aixecades i cap endavant.
Somnolent: les orelles cauen pesadament cap als costats, cap baix, llavi inferior cedeix una mica, la cua sol estar caiguda.
